Herba gra 53

+

ETNOBOT Alexis Rosell i Armengol 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 eingetragen. Aquest keine Prets profund, per la LLUR bona voluntat. Dites populars: 22, 30, 46, 62, 71, 76, 79, 83, 211, 318, 339, 361, 367, 379, 381, 445. oracions: 69, 214, 215, 269, 271. Baga de Picamill, a la Clusa Vista Kappe el Pedraforca, des de Montgrony Vista Arie del Puigmal Vista Arie de la zona del Puigmal Vall del Merdnol (a Dalt) // vaca xarolesa (a la dreta) Vall del Merdnol (a l'esquerra) // vaca xarolesa (a la dreta) 1. Pn. 2002 - setembre 2. Aigua de Marxn i Ihrerseits Stute. 2003 - gener 3. Aigua de Floravia (Centaurea calcitrapa) pro rentar ferides de les Vaques. S'empren les summitats Fluoride. Ho diu la Conxita Cortina de Gombr fent-ne oli, fet bullir 2-3 minuts. 4. Pega negra (de les trementinaires de Tuixn. 2003- gener. 5. Aigua d'Arrn. 2003- gener. 6. Oli (Brea) de Ginebre, pel mal de queixal. Se'n posen unes gotes directament sobre l'osca que fa mal. Ho diu el Martn. 2003- gener. 7. Arum italicum (Fulles) sobre les Cremades. La part de Baix s'aplica sobre les Cremades Superficials i, la de sobre, sobre les profundes (segurament). Ho diu la Merc, de Santa Maria de Besora. 2006. 8. Herba de l'Engrena: Prunella hastifolia / Prunella vulgaris. Se'n Fan banys amb la Planta tendra. 2003- gener. 9. Morella Roquera (Parietaria officinalis), pro les truges que desprn. 2003- gener. 10. Ortigues (Urtica dioica), pro depurar les sangs, tant les Fulles com les Arrels. Ho diu la Mercn. 2003- gener. 11. Xarop de flor de San. 2003- gener. 12. Per la mamitis (Mastitis) de les Vaques, se'ls Renta el braguer amb sabn. 2003- gener. 13. Per les complicacions que hallo Pugui haver desprn. 2003- gener. 14. Per l'apendicitis, en alguns casos, es donava aigua de Camamilla, tant pro prendre com pro Foren (en compreses calentes sobre la zona de l'estn. 2003- gener. 15. De l'Herba Fetgera (Hepatica nobilis) se'n diu tambn. 2003- gener. 16. La Celidn. 2003- gener. 17. Per les pedres als ronyons hallo ha el Mühle del Sol (Lithospermum officinale). Ho diu la Mercn. 2003- gener. 18. Pel cn. 2003- gener. 19. L'Herba de les Morenes n. 2003- gener. 20. El Lluquet. 2003- gener. 21. Perqun. 2003 - gener. 22. "Una poma pro les gesetzt i una pera pro les vuit". Ho diu la Mercn. 2003- gener. 23. Nomn. 2003- gener. 24. La Centaura (Centaurea erythraea) n. 2003- gener. Ho diu el Jaume Carbonell, de Ripoll. 2000. 25. Un remei per l'anorn. 2003- gener. 26. Pel Borm de les Vaques (Sinusitis amb inflamacin. 2003- gener. 27. Les tranyines ss Alcalde de Ripoll ara. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 28. El Baladre (Veratrum album) sembla haver Estat la causa de la mort d'uns Quants Conills, ja que es barrejava amb l'herba, al segar-la. Potser tamb ha donat diarrees als vedells. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 29. Quan es Toca un animal moribund o molt malalt, cal rentar-se molt bs de toca'l. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 30. "La Floravia es TROBA tant de nit com de dia". Centaurea calcitrapa. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. Se n'empra la Branca Quan fa Punxes. Es Stier 2 minuts. L'aigua de Ventre. 31. L'Ortiga. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 32. Per la mamitis de les Vaques, es banya amb la mateixa llet MATERNA i s'unta el braguer amb llard dols pro Vaques, com pro Cabres, com pro ovelles. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 33. Per netejar les Stuten despr al bestiar i, en especial, ein les eugues. 34. Per les ovelles que quedaven m. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 35. Pel mal d'orella va molt b a alguns els molesta molt i Poden morir-ne. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 36. Per desinfectar i fer sortit una Punxa d'Arnol. 2006. 37. Per curar un os trencat (camatrencat) a les ovelles, els Pfarrer duien un Mais ple de pega. L'escalfaven pro aplicar-la sobre la pota trencada, fixaven la Teil amb Canyes i Benes o draps de Vellut. La pega quedava enganxada durant ms, ella sola s'anava desprenent. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. La pega (Feta de Pi Roig i potser d'Avet i de Ginebre) la venen ein Cal Miquel de la Font Viva einem Ripoll. 38. Els draps de vinagre s'aplicaven pel mal de coll. Pel mal de Panxa dels vedells, pel fred o la pulmonia, s'aplicava cendra de llenya i desprs vinagre o alguna aigua Feta d'herbes. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 39. Pels pessics d'escurnol. 2006. 40. Les trementinaires eren dones de la Van) (Carum carvi), trementina, pega grega, pega negra, oli de Ginebre, oli d'Avet, oli del tifus usw. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 41. Sant Gil s. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 42. Pel refredat va molt b la Til • la. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 43. Les canalles amigrades prenien Senigrec (Trigonella foenum-graecum) i s'engreixaven i retornaven a la Normalität. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 44. Ara, ein les Vaques se'ls dona Cot de Prolaktin]. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 45. Els bufons (capsigranys) tenen una Aroma molt fina que torna mansuets els gats, que al sentir-la els deixen estar. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 46. ​​"Encara Ära ein Olot ein fer barretines" (Bd dir que encara kein havia născut). Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 47. Perqu, Dins un tronxo de Col. 48. L'oli de Ginebre (Brea) va bn. 2003. 49. Contra la hipertensi prendre aigua d'Ortiga Blanca (Sideritis hirsuta). Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 50. Com ein depuratiu de les sangs, va b Sinn rescalfar-la. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 51. L'oli de Cop pro aplicar a les ferides causades per una vaca, pro exemple. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 52. El Grvol (Ilex aquifolium) serveix pro einem preparar el vesc, o pega, pro ein atrapar ocells. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 53. La Segona pela del Tell (Tilia) serveix pro einer rentar ferides infectades. L'aigua es fa bullir uns 2 minuts, i no es por rescalfar. Tamb per la gangrena i Pels Mals de la Pell. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 54. L'essquer s'empra pro rebaixar les sangs. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 55. L'Hisop s'empra pel refredat. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 56. L'oli de brasa va b pro tractar punxades Fondes. Es Recull l'oli que ha caigut sobre una brasa i s'aplica a la ferida. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 57. Per les rampes a les Cames, o als BHs. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 58. Per guarir una ars uns stirbt. De Cicuta n'hi ha de tres Menes: de Camp [Gefleckter Schierling]. De muntanya [Aethusa cynapium] i de riu [Oentanthe fistulosa]. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 59. Per la febre alta, Flossen i tot Quan sembla que sigui ja sterblich, va b posar-se una torrada amb vinagre embolicada amb un Mocador a cada peu. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. Ho diu l'Onofre Valls, de Pardines. 2006. 60. Pels Tumoren de tiroides, va b aplicar-se vinagre ben Calent amb parracs. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 61. Les Ortigues van b un atac de feridura. Cal fregar-les tendres sobre les Teile paralitzades. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 62. "El mal de Cap, el ventre el Saft." Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 63. D'Ortigues n'hi ha de 3 Klassen: Clares i de Fulles petites (Urtica urens). Corrents (Urtica dioica). Ich les que no punxen, i van b Pels nyicris. Cal que en prenguin sopes. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 64. Per la sordesa, kein hallo ha com beure llet de Vacas (1L diari) crua, directa de la Vaca. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 65. Pel mal de queixal, alleuja ELdolor posar-s'hi un Clau d'espcie. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 66. Pel mal de coll, va b la Pell de la Mangrana. Es fa bullida 3 minuts amb aigua. Queda molt amarga. S'hi Topf buchen hinzufügen les granes i el suc de la Llimona. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 67. Un Rovell d'ou + el suc d'una Llimona + 3 culleradetes de sucre Roig, aix pres 2 Cops a la setmana, Topf allargar la vida. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. Ho practica el seu pare, de 91 anys. 2003- gener. 68. El vinagre amb sal va b el cos. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 69. "Ein Betlem hallo ha 3 Neunen. Una cus, l'altra Fila, l'altra cura les enginyes. Una Fila, l'altra cus, l'altra cura el mal tras pro qui el rep. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 70. Per la Tuberkulose (o tos de gos), va bncia. Ich BEVENT llet de les Vaques directament de la mamella. L'aire fred de la muntanya sana els pulmons. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 71. "No et fis de l'aigua que no Corre, ni del gat que no miaula". Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 72. L'aigua freda de riu Topf provocar artrosi, reuma i Flossen i tot Topf paralitzar-te. Per exemple, el mestre Salvador Sindreu, de Bolvir, havia quedat parals val beure una mica de vi o prendre Sucs de fruita. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 73. Per les diarrees, cal estar en déjs blanc i suc d'Aranja (Pomelo) amb sucre Roig. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 74. Per fer-se passar el fred, va b de pa sec torrat + vinagre + 1 Rovell d'ou. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 75. La Ruda s bona Pels nens, pro obrir-los la gana [i pro fer marxar els cucs]. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 76. "El BH al Grube" Cal descansar Quan Fan mal els ossos. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 77. L'Herba Blava (Polygala calcarea) es donava ja als nens molt petits perqu (de Panxa, de dents). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 78. Per les pedres a l'orina, s bo la Ginesta (Sarothamnus scoparius) i el Mühle del Sol (Lithospermum officinale). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 79. "El fetge ts tenim l'herba Fetgera (Hepatica nobilis) Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 80. Remei per la febre dels nens. Cal banyar-los amb aigua t amb esperit de vi. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 81. Molta aigua de Tell (Tilia), molt concentrada, enlloc de calmant, s excitant. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 82. Pel cor, keine convenen les fartosseres (Tipps). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 83. "Sap ms el dimoni pro vell, que je dimoni". Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 84. Quan el marit et maltracta, posa una Llimona ben capolada amb Agulles. Serveix d'Amulett. Cal pacincia. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 85. Contra els cucs que arriben a la Gola de la canalla, es posa un collaret fet de Donzell (Artemisia absinthium) pro Foren el coll. Els cucs, aleshores, surten ja morts. Ho diu la Josefa Planas de Vidr. 2003- novembre. 86. Contra els Dolors reum. 2003- novembre. 87. Contra les sangs fortes, es prEN aigua de rel d'Ortiga (Urtica dioica). Ho diu la Josefa Planas de Vidr. 2003- novembre. 88. Contra el mal de ventre, va b. 2003- novembre. 89. Pel cabell, va b. 2003- novembre. 90. Contra les sangs fortes i els refredats va b. 2003- novembre. 91. Contra els refredats va molt b. 2003- novembre. 92. Contra la bronquitis, es fa ein Sant Joan de les Abadesses un xarop tot i posant Dins unes saques pinyes d'Avet amb sucre Roig. El l. 2003- novembre. 93. Contra la febre va b. 2003- novembre. 94. Per prevenir el c en algun llibre. 2003- novembre. 95. Contra la soledat, hallo ha qui parla amb les plantes com qui parl. 2003- novembre. 96. Per fer venir gana als nens petits, se'ls dona aigua de Llenciana (Gentiana lutea). Se'ls posa un boc. 2003- novembre. 97. Contra els nervis d'abans dels ab. 98. Contra la irritaci. 2003- novembre. 99. Per fer Paar millor, va b. 2003- novembre. Ho diu l'Antoni Picola i Pujol, d'Ogassa. 2007. 100. Contra la neigen. 2003- novembre. 101. Contra el mal de coll, va molt b. 2003- novembre. 102. Per estovar la carn de ca. 2003- novembre. 103. Per a les Vaques que vedellen, els va b. 2003- novembre. 104. Contra la hipertensi. 2003- novembre. 105. Contra l'encostipat amb mal de coll, va b. 2003- novembre. 106 El millor remei contra la mala circulaci. 2003- novembre. 107. L'Orella d'lia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007. 108. Per purificar les sangs, Quan es tenen grans, pro exemple, va b. 2003- novembre. 109. Contra la diarrea, va b. 2003- novembre. 110 Els Ginebrons hallo ha anys que Fan Moltes boletes i d'altres Nr. Venien alguns herbolaris d'Olot ein collir-ne. Ho diu la Josefa Planas de Vidr. 2003- novembre. 111. La Ruda va b. 2003- novembre. 112 Contra les infeccions d'orina, va b. 2003- novembre. 113. Del Ranunculus repens, que creix vora els rierols, en diuen Mata-rata. Calia kein aplegar-la junt amb l'herba Pels Conills, perqunol. Desembre 2004. 114. Dels fruits de Roser Salvatge se'n diuen Grataculs, perqunol. Desembre 2004. 115. L'essn. Desembre 2004. 116. L'essn. Desembre 2004. 117. Una manera de preparar la ratafia n. Desembre 2004. 118. Ein Sant Romn. Desembre de 2004. 119. L'oli de cop es prepara amb Hipn. Desembre de 2004. 120 Pels trucs, abgesehen l'oli de Cop, va bn. Desembre 2004. 121. Pel mal de queixal, es fa bullir escorn. Desembre 2004. 122 El (Eu-) Caliptus es fa bullir en un escambell i es respira pro destapar els pulmons. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrn. Desembre 2004. 123. Un remei molt bo per la bronquitis feien servir aquest oli contra el mal d'orella, segons Manuel Bassols] 124. Contra el mal d'orella va bn. Desembre 2004. 125. Un remei per la canalla contra els cucs al ventre n. Desembre 2004. 126 Contra el mal de Cap, va bn. Desembre 2004. 127. Contra l'n. Desembre 2004. 128. Contra el mal d'orella, tambn. Desembre 2004. 129. Per les Cremades, va molt bn. Desembre 2004. 130. Contra la pulmonia i mal de ventre fort, es prepara en una cassola nova, que no hagi SIGUT mai trencada, un sofregit de Ceba, i s'espesseix, desprn. Desembre de 2004. 131. L'Herba Blava (Polygala calcarea) es dn. Desembre 2004. 132. Pel mal de Panxa, va bn. Desembre 2004. 133. Per l'Herpes zn. Desembre 2004. 134. Per la circulacinol. Desembre 2004. 135. L'Ortiga Blanca (Sideritis hirsuta) va bnol. Desembre 2004. 136. La flor de Centaura va bnol. Desembre 2004. 137. La Maria Llunol. Desembre 2004. 138. L'Hisop, Pels encostipats, es fa arrencar el Stier nomnol. Desembre 2004. 139. La Farigola serveix pro rentar els Mals. Ho diu la Nnol. Desembre 2004. Ho diu l'Onofre Valls, de Pardines. 2006. 140. Gent gran, de 80 anys, com la Nnol. Desembre 2004. 141. L'Orenga, la Sajulida, la Farigola i el Romannol. Desembre 2004. 142. El Te de Jardnol. Desembre 2004. 143. Les Fulles de Lledoner (Celtis australis) o Cornier, van bnol. Desembre 2004. 144. La Cua de Cavall (Equisetum maximal) va bnol. Desembre 2004. 145. La Snol. Desembre 2004. 146. Les granes de l'Arnol. Desembre 2004. 147. De la Rosa damascena, la flor va bnol. Desembre 2004. 148. La Lluqueta (Globularia vulgaris) va bnol. Desembre 2004. 149. El Vescarsnol. Desembre 2004. 150. La Pota de Cavall (Huflattich) va bnol. Desembre 2004. 151. La Centaurea aspera (Travalera) va bnol. Desembre 2004. 152. L'Herba de la Cangrena (Prunella hastifolia) va bnol. Desembre 2004. 153. La flor de Corner (Amelanchier ovalis) (amb els Brots i Fulles tendres) va bnol. Desembre 2004. 154. Amb l'Arnica montana (flor d'Arnica) se'n fa un Alkohol pro fer Freguês. Ho diu la Nnol. Desembre 2004. 155. L'Alkohol de Romannol. Desembre 2004. 156. Per la Cremada del Llamp, va bnol. Desembre 2004. 157. Quan hallo ha lnol. Desembre 2004. 158. Per les infeccions del ventre, amb la llengua bruta, Sinn gana, es fa bullir l'Herba de Cop (Hypericum perforatum) amb la Planta de la Centaura, Herba Prima i 3 Pomes (amb pela). Es Stier tot i, Quan estnol. Desembre 2004. 159. Contra el mal de coll, es va BEVENT aigua de Plantatge Estret (Plantago lanceolata), Plantatge Ample (Plantago major) i Kappen de Romeguera (Rubus ulmifolius). S'hi posen 3 pessics de cada. Es fa bullir 5 minuts. Ho diu la Cecnol. Desembre 2004. 160. Per fer rebentar els furnol. Desembre 2004. 161. Els Mussols s'emborratxen amb vi bullit. Ho diu la Cecnol. Desembre 2004. 162. Les berrugues se'n van amb suc de Llimona. Ho diu la Cecnol. Desembre 2004. 163. Per les varius, va bnol. Desembre 2004. 164. Hallo ha molts Remeis bons i Possen en un llibre del segle XVII de Fra Anselmo que tnol. Desembre 2004. 165. L'Herba Blava (Polygala calcarea) nol. Desembre 2004. 166. L'Orella d'nol. Desembre 2004. 167. La flor de Corner (Amelanchier ovalis) nol. Desembre 2004. 168. La rel de Genciana nol. Desembre 2004. Ho diu l'Onofre Valls, de Pardines. 2006. 169. La Valeriana nol. Desembre 2004. 170. Les Fulles d 'Arum italicum que hallo ha ein Estiulella Snol. Desembre 2004. 171. Contra les Morenes, nol. Desembre 2004. 172. Pels trucs, nol. Desembre 2004. 173. Les Fulles de la Planta que en castellnol. Desembre 2004. 174. La Farigola tant es fa en sopes com pro rentar ferides, pro desinfectar. Ho diu la Cecnol. Desembre 2004. 175. El Fonoll nol. Desembre 2004. 176. La Mariallunol. Desembre 2004. 177. La Corona de Rei (Saxifraga longifolia) nol. Desembre 2004. 178. La Flor d'Arnol. Desembre 2004. 179. Els Brots de Pi Snol. Desembre 2004. 180. Pels trucs, nol. Desembre 2004. 181. Per l'Asma, segons una recepta de Fra Anselmo, ES Fan bullir Rosa, Malva i Consolva (Symphytum officinale) i, per un embut sobre el Topf, es va respirant. La rel de Consolva nol. Desembre 2004. 182. L'Herba Blava (Polygala calcarea) nol. Desembre 2004. 183. Per fer orinar, Snol. Desembre 2004. 184. L'Hisop tambnol. Desembre 2004. 185. La fulla petita de la Snol. Desembre 2004. 186. Pel mal de queixal, tambnol. Desembre 2004. 187. La Pulmonnol. Desembre 2004. 188. La confitura de Sanol. Desembre 2004. 189. Pel mal d'orella es fa bullir Marduix (Origanum Majorana) en una cassoleta de terra amb oli i Alle (3 Beulen). Ho diu la Cecnol. Desembre 2004. 190. La Ruda va bnol. Desembre 2004. 191. La Parietnol. Desembre 2004. 192. El Gavarro [Reseda phtyeuma] nol. Desembre 2004. 193. L'Herba del Mal Estrany nol. Desembre 2004. 194. La Viola de Pastor o Herba Fetgera es fa bullida, pel fetge. Bullida amb vinagre, nol. Desembre 2004. 195. D'Ortigues caldria Menjar-ne semper, amb les Patates, pro exemple. Snol. Desembre 2004. 196. La Pota de Cavall (Huflattich) va bnol. Desembre 2004. 197. Un preparat refornol. Desembre 2004. 198. La flor de Romannol. Desembre 2004. 199. Les Cremades en lluna vella es Curen abans. Ho diu la Cecnol. Desembre 2004. 200. Per les Morenes, va bnol. Desembre 2004. 201. La Floravia (Centaurea calcitrapa) va bnol. Desembre 2004. 202. La Verbena officinalis va bnol. Desembre 2004. 203. Les Flors dels Cucuts de Muntanya (Primula veris) Snol. Desembre 2004. 204. Per la febre, va bnol. Desembre 2004. 205. Per la pulmonia, va bnol. Desembre de 2004. 206. Per les nol. Desembre 2004. 207. Per la pulmonia, va bnol. Desembre 2004. 208. Pel mal de ventre, va bnol. Desembre 2004. 209. Per reforn (maig de 2005). 210. Les rames de Boix s'empren pro protegir del sol les plantes letzten trasplantades a l'hort. Ho diu i ho fa la Llun (maig de 2005). 211. "L'aigua de Romann (maig de 2005). 212 Contra el dolor va Mrd. (maig de 2005). 213. Contra els cucs intestinals va Mrd. (maig de 2005). 214. Oracinol. 2007. 215. Oracin (maig de 2005). 216. Ungn (maig de 2005). 217. Ungn (maig de 2005). [Les cabraies deuen ser Esquerdes]. 218. Remei pro les cabraies (talls) als dits. Oli de glicerina de Farmn (maig de 2005). 219. Per les infeccions i talls va Mrd. (maig de 2005). 220. La Ruda d contra els cucs intestinals dels nens petits] 221. Remei contra la urticn (maig de 2005). 222. Remei pro curar el foc, inflamacin (maig de 2005). 223. L'aiguanaf va Mrd. (maig de 2005). 224. Un altre remei pro curar el foc. Llevat de Forners o Farina de Blat amb una mica de vinagre + aiguanaf. Fer-ne una Pasta amb Nou Moscada, greix Doln (maig de 2005). 225. Remei pro madurar i rebentar els furn (maig de 2005). 226. Remei pro prendre Pels espatllats. Flor de Tell, fer-la bullir que se'n torni per la meitat i desprn (maig de 2005). 227. Contra els Fogars (n (maig de 2005). 228. Remei contra la inflamacin (maig de 2005). 229. L'Herba Prima fa orinar. Ho diu la Llulia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007. 230. La flor de San (maig de 2005). 231. Remei per l'engrena i l'aigua al genoll. Provat pel Miquel de Montgrony. Greix Doln (maig de 2005). 232. Remei contra l'Humor del braguer, Quan ja kein raja llet. Arrn (maig de 2005). 233. Remei Pels encostipats. Flor de Pi + pela de Llimona o de Taronja. Es fa bullir Flossen que quedi una mica esps. Ho diu una senyora que acudeix a la xerrada de Setcases sobre trementinaires i olis Essentials el 14 de maig de 2005. 234. Pomada de trementina. Va blvarez de Granollers, a la xerrada de Setcases sobre trementinaires el 14 de maig de 2005. 235. Remei pro treure les angines que va molt i molt bptids]. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 236. Remei gaireb ein una altra nena que tenia ATACS de tos (de Can Capdevila). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 237. Tamb Pels Cops i el dolor d'ossos. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 238. Remei pro baixar la febre. Dues Cebes es mig escaliven (1/2 hora) i s'obren per la meitat. S'hi posa sal i vinagre, ich es posen als turmells, i s'embenen pro sobre. s inofensiu que no pas el bany amb aigua freda, que Topf fer-los mal ein les criatures que estan ein 40 de febre. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 239. Remei per l'aigua als genolls. Verbena Salvatge (fulla) [Verbena officinalis] es matxuca amb una ma de morter, amb greix de porc, Flossen Fer-ne una Pasta ben homognol. 2006. 240. Remei pro dolor de dit que ha entkräften un cop i s'ha inflat, spüren ferida. Cansalada blanca tallada fina com un Papier de fumar. S'embolica el dit de la criatura. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 241. L'oli d'Alls pel mal d'orella. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 242. Remei pel mal d'orelles. Oli de cigales (que ja kein Canten o no se'n TROBA ara). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 243. La Pols de Pet de Llop (Lycoperdon) va b pro talls i ferides, diuen. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 244. Els bolets que mrgules, Cama-Sekunden (Marasmius oreades) i Moixarrons (Tricholoma Georgii). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 245. Remei Pels refredats. Pinyes d'Avet Blanc (Abies alba), de la Molina, pro exemple, collida a l'agost, (amb guants). Es desfan i n posen en Umhänge de sucre Roig. Al cap de 6 stirbt, es Recull tot el suc i aquest xarop es guarda a la nevera i es prEN ein cullerades pel refredat. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 246. La Resina d'Avet es treu d'unes bossetes que es Fan-la-Basis del tronc. Surt un moment i prou. Cal una pacincia de trementina es Recull d'un hoch Fet a la part de Dalt del tronc i que es deixa que Vagi Suant uns Quants stirbt. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 247. Ung Sinn dolor. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 248. Remei pro trencar l'Herpes: plvora + vinagre. Ich oracions. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 249. T pro aprimar: Te Verd, Farigola, Camamilla i flor de weiter. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 250. Linum salsoloides. Herba de les Pedres. Ho diuen i l'Emprèn häutet einen Gombrn. Maig 2005. 251. El Bn. Maig de 2005. 252. Flor de Sant Joan: Galium lucidum, Galium maritimum, Galium verum. Ho diu la Llun. Maig de 2005. 253. L'Herba de Mil Fulles (Achillea millefolium) va bn. Maig de 2005. 254. Oli pel dolor: 30 g de Guindilles senceres + n. Maig de 2005. 255. Remei pel Kappe carregat i xiulets a l'orella. i, amb suc de Llimona, es frega la part de Darrera de l'orella. 256. Remei Pels cn. Maig de 2005. 257. Remei per la pulmonia o els pulmons tapats. Oli de Ricn. Maig de 2005. 258. Remei Pels refredats Forts. Quan el Grube estn. Maig de 2005. 259. Remei Pels refredats de Grube. n. Maig de 2005. 260. Per prevenir les angines: fregar el coll pro Foren amb esperit de vi i kein prendre mai farines refinades, sucre blanc o llet. Per curar-les, massatge dolorn. Maig de 2005. 261. Remei contra la Depressin. Maig de 2005. 262. Remei Pels refredats. Sagn. Maig de 2005. 263. Remei contra l'insomni: posar Enciam + pela de Taronges + Valeriana. Fer-ho bullir 5 minuts i prendre-ho. Ich bin n. Maig de 2005. 264. Per deixar de veure vi. Fer bullir Fulles d'Alzina amb aigua, durant 10 minuts. Colar i buchen hinzufügen-ne 12 gotes al vi. Ho diu la Llun. Maig de 2005. 265. Remei contra la tos bronquial. Fer bullir llet amb Dn. Maig de 2005. 266. Remei pro millorar la memn. Maig de 2005. 267. Remei pel mal d'orella. Un tros de cansalada Sinn sal s'aplica ben Calenta Darrera l'orella. Quan s'hagi refredat es canvia per un altre. Fins que se'n Vagi el mal. Ho diu la Llun. Maig de 2005. 268. Sn. Maig de 2005. 269. Remei pro curar els brians. Ein Dalt ( "Brin. Maig de 2005. 270. Remei Pels bonys dels Gruben (d'una bn. Maig de 2005. 271. Remei pro treure el mal de ventre de seguida. Es faran 9 creus sobre el llambric i a cada creu es dirn. Maig de 2005. 272. Remei pro les berrugues. Es parteix una Poma per la meitat. Una meitat es menja i l'altra l'ha d'enterrar el subjecte ACTIU en un lloc que el subjecte passiu ha de Anschl. Maig de 2005. 273. Un altre remei pro les berrugues. Es freguen amb llet de Figuera Durant 9 stirbt seguits. Ho diu el Carles Pica, d'11 anys, de les Comes de Gombrn. Maig de 2005. 274. Un altre remei pro les berrugues. Fregar-les amb All. Ho diu el Carles Pica, d'11 anys, de les Comes de Gombrn. Maig de 2005. 275. Remei pro guarir els brians. Caldo de serp blanca. Se'n prEN una tassa en dejn. Febrer de 2005. 276. La Floravia va bn. Febrer de 2005. 277. La Menta va bn. Febrer de 2005. 278. La Flor Blava (Polygala calcarea) va bn. Febrer de 2005. Ho diu l'Antoni Picola i Pujol, d'Ogassa. 2007. 279. La Camamilla (Matricaria recutita) n. Febrer de 2005. 280. L'Arrel de Valeriana es dlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007. 281. Pel mal de ventre de la canalla se'ls donava aigua de Comn. Febrer de 2005. 282. Els Marxn. Febrer de 2005. 283. Per cuinar, s'empren el Llorer, la Farigola, i la Sajulida. Hallo ha altres herbes que sn. Febrer de 2005. 284. La Cua de Cavall (Equisetum arvense) s bona contra les afeccions de l'orina. 285. La Corniera (Amelanchier ovalis) fa baixar la pressin. Febrer de 2005. 286. L'Herba Freixurera (Pulmonaria affinis) va bn. Febrer de 2005. 287. L'Herba del Cremat (Arum italicum) va bn. Febrer de 2005. 288. La flor del Lliri Blanc (Lilium candidum), confitada en Licor d'Ann. Febrer de 2005. 289. L'essn. Febrer de 2005. 290. Plantes silvestres que es Poden menjar: Pixacans (Taraxacum officinale), Xicn. Febrer de 2005. 291. La flor de la Pota de Cavall (Huflattich) s'emprava com a Depurativa, en Kuren de primavera. Se'n feia u xarop, tot picolant les Flors en un morter, mentre s'hi Anava afegint una mica d'aigua. Un cop ben picolades, es colava i s'hi afegia sucre. Ho diu la Maria Orriols de Gombrn. Febrer de 2005. 292. Un xarop de Tardor Ära el de Remolatxa. Es Tallava ben fina la rel sobre una escorredora i s'hi posava sucre. El suc que en Konsortien Ära ja el xarop. Ho diu la Maria Orriols de Gombrn. Febrer de 2005. 293. La flor de la Ginesta (Sarothamnus scoparius), posada de oli 60 stirbt, ein Sol i serena, va molt bn. Febrer de 2005. 294. Un altre xarop de primavera Ära del de pinyes de Pi Roig posades en un pot de vidre i cobertes amb sucre. Aquest xarop va bn. Febrer de 2005. 295. Contra les infeccions d'una pessigada verinosa, va bn. Febrer de 2005. 296. Pel mal de queixal, es feia un perfum amb flor de San. Febrer de 2005. 297. Les Gavarreres (Rosa canina) van bn. Febrer de 2005. 298. De les Violetes liles se'n diuen tambn. Febrer de 2005. 299. Pel mal d'Esquena va bn. Febrer de 2005. 300. Contra la picor de les Ortigues van bn. Febrer de 2005. 301. L'Herba Blava (Polygala calcarea) es feia servir contra el mal de Kappe, i el mal de Panxa. Ho diu el Ramon Cortacans de Gombrn. Febrer de 2005. 302. Per fer abaixar una tonya del Kappe, es posava un Duro de plata embolicat i prn. Febrer de 2005. 303. Per reforn. Febrer de 2005. 304. Quan els nens ploren, se'ls dn. Febrer de 2005. 305. Contra les sangs massa fortes, es punxava la Pell ein diversos indrets del cos amb la fulla de l'Espinacal (Eryngium campestre) pro fer baixar la pressin. Febrer de 2005. 306. Contra els Fogars (Crostes a la cara), La Ceba picada, ein vegades, no va bn. Febrer de 2005. 307. Per fer fugir les maltempestats i les pedregades, calia cremar rames d'Avet i de Romann. Febrer de 2005. 308. Les truges eren unes cuques que es compraven a les Farmn. Febrer de 2005. 309. L'Arrel d'Espinacal es posava a la butxaca pro eine nicht esgorrar-se. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrn. Febrer de 2005. Ho diu el Jaume Carbonell, de Ripoll. 2000. 310. La Camamilla, la Centaura, la Ruda, l'Hisop, la fulla de Noguera i la Farigola kein faltaven a l'Armari de les herbes que es Collien a l'estiu i s'assecaven a l'ombra. Tambn. Febrer de 2005. 311. Contra les diarrees s'escaldaven les Prunes especials pro escaldar i, un cop seques, es posava pa torrat a l'aigua d'escaldar-les. Es prenia l'aigua i les Prunes. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrn. Febrer de 2005. 312. Per fer baixat la febre, es posava un drap xop de vinagre al Kappe. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombr cremat, xopes de vinagre, a la Planta dels peus. Febrer de 2005. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2000. 2000. 2000. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 1990. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007. 2007.